Blogger Template by Blogcrowds.

La meua primera aventura en valencià...

Com que estic aprenent l´idioma, vaig a veure què tal se me dona...

Unes lletres...


He perdut el compte dels anys que no vaig a sopar a casa els pares en Nadal. Pot ser que et preguntes la raó, però és molt fàcil d´entendre. Al tornar els ulls arrere tan sol puc veure imatges tristes que fan mal al cor: l´avi sentat en soletat en un petit seint, amb les filles parlant al seu voltant en veu alta, com si no estigera davant seu; els néts jugant a la pilota enmig del saló, amb el perill de trencat alguna porcellana de l´àvia...

La meua àvia, paralitzada en el temps a l´altra banda d´una vella fotografia en blanc i negre. Els llavis tancats amb força i la mirada dura, com la seua existència.

Desde l´altra habitació, m´aplegaven les rises i la coversa dels homes, el pudent fum dels puros, que feia mal al nas.

I jo, malgrat no sabia on posar-me. Tan sols volia no ser l´objectiu de burla de les cosines més joves, que veien en la meua persona un infeliç al que fer mal amb les seues entremaliadures.

Aleshores, és fàcil compendre la raó de la meua resistència pels sopars familiars.

2 Comments:

  1. Carmina said...
    eyssssssssss pensava que no et llegiria mai en valencià, però m'equivocaba, i no ho fas mal del tot, malgrat que et note molt forçat o potser siga el tema que segurament no es grat de recordar.
    petonets maco i a continuar amb la llengua de la teua terra que em sembla que tens un profe d'exepció
    Natàlia Tàrraco said...
    El meteix em succeeix, sigui dit en valencià, català, mallorquí o de la franja de Ponent.

    Café i llet agre, imatges de l'àvia que no vaig ni conèixer, només en fotos sépia, converses amb olor a rescossit, "abanos" pudents dels homes, callar i mirar, sucar galetes, les cosines i els fills del oncles...fugir d'aquell mirall inquietant que no volia, de cap manera, que parlés de mí mateixa.
    Ara la vida i el mirall són meus, em pertanyient i no tenen color sépia.

    Després resunta que ens hem fet una vida, més o menys nostre.

    Petons molts, t'entenc, a la fi tots els idiomes serveixen per a comunicar-nos, aquesta és la seva finalitat. Més petons.

Post a Comment



Entrada más reciente Entrada antigua Página principal